"Les Troianes", Eurípides

ACTE ÚNIC


-ANDRÒMACA:

No néixer es igual que morir,
i morir val més que viure en patiment.
Car un mort, no pateix més que aquells que no han nascut.
Políxena, com si mai no hagués vist la llum del dia,
ara que és morta, no sap res del seu propi infortuni.

En canvi jo, que sempre he volgut que el meu nom sigui immaculat
i que no he merescut cap retret de ningú, no tenc la seva sort.

Tot allò que pertoca a la bona conducta d'una dona,
ho vaig practicar a la llar d'Hèctor.
Una dona que surt de casa seva,
fins i tot per bons motius, fa parlar d'ella inevitablement.
No em va costa gens, un cop casada, renunciar al desig de treure el nas a fora
i em vaig recloure a casa. Evitant també que hi entressin altres dones de llengua punxeguda.
Tenint per únic conseller el meu propi seny,
la llengua en repòs i la mirada serena.

A l'exèrcit grec, això ho ha sabut tothom!
La meva bona reputació m'ha perdut! I s'ha fixt en mi el fill d'Aquil.les!!
En tant que dona seva, seré la mestressa de la casa d'aquells que han mort els meus.

Estimar el meu nou marit i trair Hèctor?
Seguir estimant Hèctor i odiar el meu nou marit?
Fer-me, en compensació, odiar per ell?

Diuen que una sola nit basta per dissipar l'odi d'una dona pel seu company de llit,
pero quantes cosses que no es diuen!

En tú, Hèctor, tenia un marit que em sadollava.
Oh, Hècuba! La mort de Políxena que et trenca el cor, no és per ventura un mal menor?

A mi ni tansols l'esperança em farà companyia.